El Cau del Hˆcker
Enric Plaza
Inteláligncia
Hom’nida
Douglas
Hofstadter va criticar la IA simb˜lica en l'article "Waking up from the
boolean dream, or, Subcognition as computation" amb la segŸent declaraci—:
Tot all˜ interessant en cincies cognitives s'esdevŽ sota el nivell dels 100
milisegonsÑel temps que et cal per reconixer la mare. Hofstadter capgirava aix’ una frase del
Premi Nobel Herbert Simon on declarava tot el contrari: l'œnic interessant,
cognitivament parlant, s'esdevŽ per damunt del nivell dels 100 milisegons.
Aquesta frase s'ha recollit per molts partidaris de la IA subsimb—lica, i de
fet les resultats obtinguts especialment en xarxes neurals son prou bons en
aquest tipus de tasques basades en el reconeixement. Tanmateix la posici— d'en Hofstadter
Žs mŽs forta: es tracta de discutir qu Žs important per la IA, qu es all˜ que
cal explicar. En la declaraci— esmentada, Hofstadter treu importˆncia a les
tasques simb˜liques (o basades en
"la manipulaci— de la sintaxi" per dir-ho en les termes de John
Searle) i afirma que la cognici— no Žs computacional mentre que la
"subcognici—" s’ que Žs computacional.
Inteláligncia
Animal
Personalment,
quan trobo aquesta mena discussions sobre el que Žs important en IA sempre
intento fer una comparaci— amb la "inteláligncia animal", i em pregunto,
ret˜ricament, "Quins animals poden reconixer la mare?" O bŽ em
pregunto "Quins animals poden jugar als escacs?" quan un article de
R. A. Brooks es titula Elephants don't play chess. Per a mi la qŸesti— a esbrinar Žs qu fa
que es donguin aquestes diferncies: es un problema de l'arquitectura del cervell? ƒs la manca d'un
llenguatge simb˜lic el que fa impossible certes capacitats? Els experiments amb
ximpanzŽs nans (els bonobos) ensenyat-los-hi habilitats de comunicaci—
simb˜lica van resultar sorprenents: els ximpanzŽs podien adquirir certes
capacitats simb—liques que en les seves societats naturals no es donaven. Com
poden els cervells de ximpanzŽs ser capaos d'habilitats no desenvolupades en
l'evoluci— de la seva espcie? TambŽ cal esbrinar el perqu de les seves
limitacions: els ximpanzŽs poden treballar combinant dos o mˆxim tres s’mbols,
no mŽs; a mŽs, la combinaci— de s’mbols Žs un simple "anar plegats",
doncs no poden distingir significats diferents donat per l'ordenaci— dels
s’mbols. Per tant, per ami, la pregunta important Žs: Com Žs la inteláligncia
dels primats superiors (i d'altres mam’fers) i qu la diferencia de la humana?
De fet, la
pregunta pot fer-se en termes mŽs concrets: Quin procŽs de l'evoluci— natural
pot haver dut del cervell i l'arquitectura cognitiva dels primers hom’nids
(fent la suposici— que era molt semblant a la dels primats superiors actuals)
fins a l'home modern? Aquesta Žs la qŸesti— que el psic˜leg Merlin Donald es
planteja, i la resposta la presenta en el llibre Origins of Modern Mind:
Three Cultural Stages in the Evolution (Harvard University Press, 1991). La proposta de recerca que fa
Donald Žs molt interessant per tal com fa entrar en la discussi— la teoria de
l'evoluci— natural. Aix’, si agafem els diferents posicionaments sobre el
funcionament de la ment (per exemple la teoria modular de la ment de J. A.
Fodor) sovint es comparen amb les dades psicol˜giques i neurofisiol˜giques
conegudes sobre els humans moderns per tal de verificar que les teories s—n
consistents amb els coneixement emp’rics. Donald exigeix dues condicions mŽs:
les teories sobre el cervell i la ment han de ser consistents amb les dades
emp’riques de l'evoluci— dels hom’nids durant els œltims 4 milions anys i amb les regles generals de
l'evoluci—. L'evoluci— no admet miracles: les noves estructures cerebrals i
cognitives (i els seus correlats socials) han de ser adaptatives pels hom’nids
implicats, cal que hi hagi el temps de desenvolupament necessari, etc. A mŽs,
sovint les noves estructures conserven estructures antigues , tot adaptant-les
i explotant-les, deixant aix’ un "rastre" que cal poder seguir.
La novetat de la
visi— de Donald Žs que observa no nomŽs l'evoluci— de l'estructura del cervell,
sin— que tambŽ es fixa en la mena capacitats cognitives i en la mena de
societat que els hom’nids poden haver tingut en els œltims 4 milions d'anys a
partir del "punt d'arrencada" de les capacitats cognitives i socials
dels primats superiors. La proposta central de Origins of Modern Mind (OMM) Žs que "la cognici— Žs la
mediadora entre el cervell i la cultura, ra— per la qual ha d'haver estat el
motor, i alhora el centre, del canvi" (p. 2, OMM). Com a conseqŸncia
proposa que "la ment dels humans moderns evolucionˆ de la ment primat a
travŽs d'una srie d'adaptacions importants, cadascuna de les quals va donal
lloc a l'emergncia d'un nou sitema representacional" (p. 2, OMM). La
paraula clau Žs doncs representaci—: els hom’nids evolucionaren nous sistemes de representaci— del
m—n, i l'engrandiment del cervell, la major capacitat de mem˜ria, els lexicons, i el dispositiu especialitzat de la
parla conformen els "rastres" que avui podem observar.
Hom’nids en
evoluci—
El meu prop˜sit no Žs ara fer
un resum del llibre de Merlin Donald. M'interessa en particular l'anˆlisi i
la comparaci— entre la
inteláligncia dels primats i la dels primers hom’nids. Penso que Žs rellevant
per entendre millor l'estat de la qŸesti— de la IA avuiÑespecialment respecte
del debat ara tant actiu sobre "inteláligncia" i
"emocions", al qual tornarŽ al final de l'article.
Merlin Donald
proposa una evoluci— humana guiada per l'augment de la capacitat
representacional de la cognici— hom’nidaÑi caracteritza un tipus de cultura per
cada nivell representacional. Primer caracteritza la cognici— dels primats, que
posseixen una "cultura epis˜dica", Žs a dir basada en la mem˜ria
epis˜dica. A continuaci— proposa tres adaptacions troncals que conduiexen a
tres sistemes de representaci— i a tres tipus de cultura. La primera adaptaci—
Žs la transici— de la cultura
epis˜dica a la cultura "mimtica", la segona Žs la transici— de la cultura mimtica a la cultura
"m’tica" (on apareix el llenguatge), i per œltim hi ha la transici—
de la cultura m’tica a la cultura
te˜rica (amb l'emmagatzematge extern de s’mbols, Žs a dir l'escriptura).
La hip˜tesi de
partida Žs considerar que els primers hom’nids tenien un tipus d'
inteláligncia semblant a la dels ximpanzŽs actuals. Aquesta hip˜tesi permet
d'analitzar les societats de primats actuals I els experiments cognitius fets
amb primats, com per exemple el fam—s ximpanzŽ nan (bonobo) anomenat Washoe. En
aquest experiemnts es va ensenyar l'ASL (American Sign Language per sord-muts)
a Washoe, i les conclusions s—n que va aprendre senyals gestuals amb contingut
semˆntic, era capa d'entendre i emetre aquests senylas en contexts apropiats,
tot generalizant-ne el significat d'una manera equivalent a la d'un nen de pocs
anys. Donat aquest proto-llenguatge la qŸesti— ara Žs saber qu li manca per
poder superar aquest estadi. Essencialment, Washoe va ser incapa d'aprendre
que les seqŸncies de
signes tenien un significat; el ximpanzŽ era capa d'usar dos signes
conjuntament (com menjar
i bo) per˜ era incapa
de distingir-ne l'ordre i molt rarament usava grups de tres signes.
Donald distingeix
com element mŽs important per classificar els diversos tipus de cultura
hom’nida l'estratgia representacional. D'aqu’ que anomeni la cultura desl primats com epis˜dica:
llur œs de signes i llur conducta social s—n respostes immediates, o de curt
termini, a l'entorn. Els primats viuen sempre en el present, ents com una
srie d'episodis concrets, i l'element superior del sistema representaci— en
mem˜ria Žs la representaci— d'esdeveniments[1].
El record d'episodis passats fa possible l'œs de signes com en el cas de
Washoe, per bŽ que la comprensi— del s’mbol Žs principalment perceptiva i
espec’fica a la situaci—. La percepci— d'esdeveniments Žs la mˆxima expressi—
de la cognici— dels primats i fa possible la cultura epis˜dica.
De fet, la
capacitat de generalitzaci— impl’cita en la percepci— ha quedat tambŽ
verificada en la IA per treballs com el precessament paralálel distribu•t de
MacLellan i Rumelhart. Els experiments en l'œs de llenguatges de signes i
altres formes de comunicaci— fan palŽs, segons OMM, que els primats s—n capaos
d'usar s’mbols, en el sentit de substituir-los pels referents. Tanmateix, no
poseeixen una mem˜ria semˆntica i no s—n capaos d'inventar s’mbols, ra— per la qual no poden
desenvolupar un llenguagte propi.
L'evoluci— dels
hom’nids, en el seu primer estadi, Žs la transici— de la cultura epis˜dica a la
cultura mimtica. Aquesta transici— ha de construir estructures sobre la vase
de la mem˜ria epis˜dica i ha de ser consistent amb les dades antropol˜giques de
la fisiologia i la societat hom’nida. Per œltim el resultat d'aquesta transici—
en la nostra arquitectura cognitiva ha der ser detectable avui dia en
estructures existents, encara que siguin vestigials. La primera qŸesti— que cal
esbrinar Žs la del llenguatge humˆ: apareix el llenguatge en les primeres fases
de l'evoluci— hom’nida? O bŽ hi ha caracter’stiques en l'humˆ actual, isolables
del llenguatge, que de manera l˜gica pogussin ser un intermedi entre la cultura
epis˜dica i la cultura simb˜lica? Si Žs aix’, com OMM proposa, aquests nous
trets haurien de formar de la base
d'una adaptaci— integrada i haurien d'explicar els assoliments dels
primers hom’nids, especialment de l'Homo erectus.
Cognici—
humana sense llenguatge
La millor manera
d'introduir la cultura mimtica Žs analitzar els estudis d'Žssers humans que no
tenen la capacitat del llenguatge. Els exemples que analitza OMM s—n els
sord-muts en societats ancestrals (Žs a dir sense un entrenament de capacitaci—
modern) i el cas del Germˆ John. El Germˆ John Žs un religi—s de 50 anys que
patia una singular epilpsia durant 25 anys. Els atacs que sofria tenien
l'efecte selectiu d'anulálar la seva capacitat de processar el llenguatge oral
i escrit (aix’ com l'anomenat "llenguatge intern"). Durant els atacs
de llarga durada (1-11 hores, sovint un cop el mes) el Germˆ John era totalment
conscient i en acabat era capa de recordar les seves experincies. El fet a
destacar Žs que tant els sord-muts com el Germˆ John durant els seus atacs, no
tenen mermada cap altre capacitat cognitiva ni de comunicaci—. ƒs a dir, s—n
capaos de realitzar qualsevol tasca (incloent-hi la comunicaci— amb els
altres) que no requereixi el llenguatge. Durant els seus atacs, per exemple, el Germˆ John
emprava la m’mica i la gestualitzaci— per fer-se entendre. A mŽs, el Germˆ John
era capa de realitzar tasques œnicament humanes: pensament coherent,
reconixement de mœsica, veus, i cares, i dels usos dels objectes i dels llocs.
La manca de llenguatge intern feia que "no trobŽs les paraules" per
les coses i les accions, per˜ malgrat tot era capa de pensar sobre elles
coherentment, tractar-les adequadament, i recordar-les. Es fa pals que el
Germˆ John no emprava el llenguatge per analitzar esdeveniments, formular
plans, i avaluar les seves pr˜pies respostesÑcapacitats totes molt per sobre de
les de qualsevol primat o mam’fer.
L'actuaci— del
Germˆ John resulta sorprenent degut a l'alta estima en que tenim el rol del
llenguatge en la cognici— i en la cultura. Tanmateix, tambŽ els sord-muts en
societats hit˜riques mostren el mateix: s—n "humans complets", en el
sentit que s—n capaos de realitzar qualsevol tasca que no requereixi imprescindiblement el llenguatge[2].
Aix˜ vol dir, respecte de l'arquitectura cognitiva, que el llenguatge Žs un
m˜dul especialitzat i fora independent de la resta. Donat que les altres
capacitats no depenen del llenguatge pel seu funcionament, evolutivament el
llenguatge deu haver-se desenvolupat mŽs tard.
Ara podem tenir
una idea intuitiva del que seria la cultura mimŽtica dels primers hom’nidsÑsi
mŽs no la diferncia mŽs gran respecte de nosaltres: la manca de llenguatge. A
continuaci— cal esbrinar quins mecanismes fan possible la primera transici—, es
a dir l'adquisici— de les habilitats mimtiques des de la cultura eps˜dica.
L'habilitat mimŽtica o m’mesi "es basa en la capacitat de produir actes
representacionals conscient i auto-iniciats que s—n intencionals per˜ no s—n
lingŸ’stics" [p. 168, OMM]. Cal distingir entre mimetisme, imitaci—, i
m’mesi. El mimetisme Žs literal, intenta fer un duplicat el mŽs exacte
possible; la imitaci— (com els nens imitant les accions dels pares) no Žs tan
literal i ja es dona en els primats. La m’mesi afegeix una dimensi—
representacional: usa la imitaci— per re-actualitzar o re-presentar una relaci—
o un esdeveniment. Aix’, la m’mesi implica la invenci— de representacions
intencionals. Certes formes d'art s—n purament mimtiques, per eexmple la
pantomima i la dana ritual. Les dances arcaiques de la Xina i l'êndia, com les
obres de teatre medievals, s—n altament mimtiques. El cinema, que comenˆ
imitant el teatre, ara tŽ un estil aclaparadorament mimtic: de tot el que un
film comunica, Žs ben poc el que es pot capturar amb paraulesÑper bŽ que els
afeccionats s'hi passin hores desprŽs intentant fer-ho.
La m’mesi Žs
intencional: el seu objectiu Žs la representaci— d'un esdeveniment. Un nen de
catorze mesos posseeix la capacitat d'assenyalar amb el dit, desprŽs d'un
periode on ha aprs a dirigir l'esguard allˆ on el dirigia la mare. Per tal de
fer-ho, el nen necessita mŽs que habilitats visuals: necessita la capacitat
d'atribuir intencions a la mare. Els ximpanzŽs no tenen la capacitat de
l'esguard intencional
i de l'assenyalar intencional. Els hom’nids arcaics debien desenvolupar habilitats mimtiques
que implicaven l'atribuci— d'intencions, i sols mŽs tard arribarien a mitjans de comunicaci— mŽs
complexos.
Els nens
constantment re-actualitzan aquelles accions que han vist. Ho fan espontˆniament
i sense ra— aparent, mŽs enllˆ de reflexionar sobre les representacions
d'aquests esdeveniments. Els primats no tenen aquesta mena de conductes, i les
conseqŸncies pels hom’nids tenen dues vessants. Primerament, la m’mesi fa
possible el desenvolupament d'eines que requereixen procediments complexos de
construcci—. Aix˜ Žs consistent
amb les habilitats de l'Homo erectus, i Žs possible que fos una de les
avantatges mŽs antigues que la m’mesi va aportar als hom’nids des del punt de
vista evolutiu.
Segonament, la
m’mesi requreix certs canvis en l'estructura cognitiva: l'espontane•tat i la
voluntad. Ja hem vist que la m’mesi requeria la re-actualitzaci— auto-iniciada
(espontˆnia) de les accions observades. La m’mesi vocal i facial requereixen, a
mŽs, un control motor voluntari. L'expressi— de les emocions en l'home es basa
en dos tipus m’mesis especials: la m’mesi vocal i la facial. El riure Žs nomŽs humˆ per˜ tambŽ Žs comœ a tots
els humans, com ho Žs plorar, i expressar el disgust amb exclamacions i amb la t’pica ganyota facial comuna a totes
les cultures. Aquestes habilitats comporten un salt qualitatiu respete els
primats. El control pros˜dic de la veu (regulaci— del volum, el to de veu, i
l'mfasi) Žs anterior al control fonol˜gic i Žs la base de la m’mesi vocalÑaix’
com el control voluntari de les expressions facials Žs la base de la m’mesi
facial.
En resum, el mim,
el joc, l'assaig d'habilitats, la gesticulaci— no lingŸ’stica, la fabricaci—
d'eines, i molts dispositius
d'expressio no-simb˜lica usats en conductes socials s—n els resultats del
sistema mimtic. Aquest sistema requereix la capacitat d'atribuir intencions
als altres, el control motor voluntari i l'execuci— espontˆnia de patrons de
conducta observats. La societat antiga dels hom’nids assoleix aix’ una
capacitat de comunicaci— inigualada fins aquell moment evolutiu encara que
no-lingŸ’stica. Els "instruments" desenvolupats per la cultura de la
m’mesi encara perduren en l'home actual i formen el substrat que comparteixen
tots els humans que pertanyen a diferentes cultures "simb˜liques" o
lingŸ’stiques. Aquest sunbstrat el formen el llenguatge corporal i el la
capacitat de portar el ritme, la dana i la pros˜dia, l'expressi— de les
emocions i l'empatiaÑŽs a dir, la comprensi— de l'estat emocional dels altres.
Agafats en conjunt, aquests elements donen un substrat comœ a totes les
cultures humanes i Žs, potser, all˜ mŽs elemental que ens fa a tots ser membres
de la mateixa "raa".
òltimament l'estudi de les
emocions s'ha convertit en un tema de moda en la IA. A mŽs, les aplicacions
d'aquesta "IA emocional" s'orienten sovint cap a la millora de la
comunicaci— entre agents inteláligent o entre agents i persones. Penso que el
treball de Merlin Donald a OMM fa pals que les emocions formen part d'un
substrat que, en l'evoluci—, s'ha usat per crear noves formes de comunicaci—.
MŽs que les emocions per se, el que em sembla interessant per la recerca Žs all˜
que OMM mostra de la comunicaci—: aquesta, encara que sigui no-lingŸ’stica, es
basa en al creaci— de significat,
i en l'atribuci— de intencions als
agents exteriors. L'estudi de les emocions en IA, o la IA subsimb˜lica, no
poden mai eliminar problemesÑno es poden eliminar qŸestions com
"s’mbol" o "intenci—". MŽs aviat tornen a torbar les
mateixes qŸestions sota una nova llum.
Enric Plaza
enric@iiia.csic.es
[1] La mem˜ria epis˜dica evoluciona sobre la base de la mem˜ria procedural, mŽs antiga. Les mem˜ries procedurals s—n component mnem˜nics capaos d'aprendre patrons d'accions. Aquesta mem˜ria no requereix episodis, doant que la mem˜ria procedural emmagatzema algorismes, o esquemes, subjacents a l'acci—.
[2] Tanmateix, les proves hist˜riques entorn de l'educaci— dels sord-muts fan pals que la manca d'un llenguatge de signes compartit va endarrerir considerablement seu desenvolupament intelálectual.